El dia 5 de febrer de 2004 es va celebrar la sisena oriçada (de la nova era) en aquest lloc tan entranyable, per a ser més exactes, a la Cala del Polvorí, a quatre passos de la Pineda d'en Gori.

Al llarg de l'hivern i des de temps immemorials, la gent d'aquestes contrades, de Palamós, de Sant Joan (Vila-romà) i de Vall-llobrega, es trobava en colles a La Fosca, a Sota ca la Margarida, a s'Alguer o a Cala Estreta, entre altres llocs emblemàtics, per a fer una oriçada.

Uns anaven amb el bot i "badocs" a fer oriços, altres els collien des de les roques mateixes de la costa.

Altres s'encuidaven de portar el pa. Altres el vi....

I finalment es trobaven a un racó arrant de mar, on seguts cadascú com volia, anaven obrint els oriços i amb un tros de pa o amb una cullereta (els més senyors) saboreijaven aquest deliciós menjar que són les entranyes dels oriços..

Aquesta tradició encara es conserva, malgrat que cada vegada hi ha menys oriços.

L'esmentat dia 5 de febrer es varen reunir una colla d'amics, de molt variat tarannà, per a compartir i participar d'aquesta tradició, de la mà d'un conegut artista ceramista de Palamós, qui des de fa sis anys reuneix als seus amics.

L'entorn és un dels més bonics de la Costa Brava.

S'Alguer, nom que ja rebia al començament del segle XIV salguerio, és un petit tros de costa que arranca de la Pineda d'en Gori i després d'uns quatre cents metres es fon amb la no més coneguda Platja de Castell.

Hi ha quatre racons prou emblemàtics a s'Alguer. L'esmentada Cala del Polvorí és el primer que hi ha tot just arribem a l'indret. Tot seguit es troba una sola barraca, la d'en Radresa, a redós de La Cadena, mena de roques que entren al mar i que se semblen a una cadena de roques.

El tercer racó és el més conegut, s'Alguer gran. Platja de poca sorra, abans sempre plena d'algues, que naixien enfront, a poca fondària. Els temporals les portaven fins a la mateixa platja. Hi ha documents que situen la construcció de la primera barraca, l'any 1521. Els comtes de Palamós, aleshores Ramon de Cardona i Elisabet de Requesens, donaren permís a un pescador per a la construcció d'una botiga, mena de barraca per a guardar els estris de pesca, xarxes o ermallades, palangres, veles i rems del seu llagut....

Ens resta el quart racó, conegut per s'Alguer petit. Hi ha anys que s'hi formen petites platges, segons el tipus i la força dels temporals que baten a l'hivern.

S'ha de dir que tot aquest entorn havia estat trepitjat pels íbers que tenien un poblat a l'extrem de ponent de la Platja de Castell, un lloc conegut per sa Corbatera. El nostres avantpassats de l'edat mitja, veient les parets i les restes de construccions ibèriques pensaren que eren les restes d'un castell, per això l'anomenaren Castell.

Els romans també estigueren per aquestes contrades. Hi ha les restes d'una vila romana a un centenar de metres de la Cala del Polvorí, davant mateix del Castell de Sant Esteve de la Fosca.

Tornem a l'oriçada. Ja quasi de fosc, els amics Maria Alexandre i Lluís Buscarons, que també havien assistit a l'esdeveniment, ens recrearen entonant la bonica composició, Vien Vien Nur Du Allein.

 

 

Pere Trijueque
Palamós -2004-