Després de molts anys sense fer cap tipus de manteniment a les restes del Castell de Vila-romà i copsant el seu enorme deteriorament, diferents entitats i particulars de Palamós i Sant Joan han creat una plataforma "Recuperem el Castell de Vila-romà", per aglutinar a totes aquelles entitats i particulars sensibles a la conservació del nostre patrimoni ancestral i per aconseguir que l'administració i els propietaris implicats, engeguin un pla d'actuació.

De fet no s'ha fet res al castell des de que un grup d'amics de la natura i especialment del castell va deixar de netejar-lo i de desenrunar-lo, d'això ja fa més de dues dotzenes d'anys.

Aprofitant la coneguda "Marxa dels Traginers" d'enguany es va començar una recollida de signatures, amb la intenció de lliurar-les a l'Ajuntament, juntament amb la reivindicació de programar actuacions per a salvar el castell de la seva total destrucció.

Per la seva part, en una vissió més global del problema, l'Ajuntament va presentar el dia 15 de desembre de 2006 el Pla de Gestió Patrimonial de la Vall de Bell-lloc, treball realitzat per l'Institut de Patrimoni de la Universitat de Girona, que havia estat iniciat feia cap a dos anys. Es tracta de determinar i conèixer el patrimoni cultural i natural de la vall i de fixar les actuacions a realitzar. És interessant veure com en aquest estudi, es dóna la màxima prioritat a la conservació del castell.

L'actuació més recent de la plataforma Recuperem el Castell de Vila-romà ha estat començar a desbrossar l'entorn del castell, tasca que es va realitzar el dissabte dia 16 de desembre de 2006. L'abandonament de tants anys es va traduir en una gran "muntanya" de brosa, que va ser cremada el diumenge.

Malgrat el treball fet per aquest grup de voluntaris, encara manca esbrossar tot el vessant de ponent i del sud del castell. Aquest treball de neteja vegetal només afecta per ara als arbustos i mates, però ara ja es veu del tot necessària una acció més profunda, eliminat alguns pins de grans dimensions que, encara que no afecten a l'estructura de les parets del castell, sí que tapen per complert la vissió de l'edifici des de qualsevol lloc.

Aprofitant l'aconteixement de l'esbrossar l'entorn del castell, en el mateix lloc, es va celebrar una gran butifarrada l'esmentat diumenge dia 16 de desembre de 2006. No va faltar l'allioli i un bon vi, d'aquell que té "picandillo", com el de Calonge d'abans.

Hi ha ganes de treballar. Ara només falta que les administracions hi possin el seu granet o "granàs" de sorra. A veure!!

Pere Trijueque
Palamós -2006-

 

Breu recull històric del Castell de Vila-romà, distribuït entre els assistents a la botifarrada:

EL CASTELL DE VILA-ROMÀ

Mirat de lluny, aquest castell costa de veure entre la vegetació.
De prop només resten dempeus quatre parets a punt de caure.
Si a més a més et diuen que va ser enrunat, fins a l'estat actual, per les tropes franceses d'en Napoleó, llavors et fas la pregunta: "què era molt important estratègicament aquest castell?"
I la resposta inequívoca és, no. Mai va participar en cap acció de guerra, ni mai va representar cap perill per als francesos, que el varen enrunar només perquè hi havia l'ordre de no deixar cap perill potencial en la seva retirada.
Llavors, de cop i volta se'ns acumulen tot un seguit de preguntes. Qui el va construir? Per què? Què hi fa en aquest lloc tan apartat? Qui l'habitava?... i moltes més.
Vejam, intentarem explicar allò que n'hem pogut saber, per mitjà de documents, la major part inèdits, que s'han anat descobrint els darrers anys.

Del castell de Vila-romà no se'n coneix cap data concreta de construcció. L'estructura de l'edifici, així com algunes rengleres de "pedres en forma d'espina", l'anomenat "opus spicatum", fa pensar que va ser edificat el segle XI o potser el XII.
Els primers senyors feudals coneguts, que gaudien de la seva propietat, foren els Alemany, tots ells amb la denominació de Pere Alemany, que molt possiblement el construïren. La troballa en documents de l'any 1137 d'un tal Alemany de Vall-llobrega, fa pensar que efectivament aquesta hipòtesi podria ser real. Aquella època va ser molt convulsiva, amb baralles entre els incipients senyors feudals i fins i tot contra les propietats del clero. Precisament, en detriment del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, varen aconseguir-se les propietats del senyors del castell de Vila-romà.
Per a situar-nos cal dir que fins aproximadament cap al 1163 no es va crear la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, allò que més tard anomenaren Sant Joan de Palamós. Abans d'aquesta data tot el territori que ara ocupen els municipis de Palamós i Vall-llobrega, era únicament la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega, que gaudia d'un bon tros de costa, on ja es corallava.
Hipotèticament, la construcció del castell de Vila-romà va ser el detonant per al naixement de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i al mateix temps, de ben segur que va ser el pal de paller per a la formació del primitiu poble de Vila-romà, que ocupava tota la vall de Bell-lloc.
Un dels senyors, el segon dels que hi ha referències, va ser protagonista d'una gran baralla amb altres dos senyors de l'entorn, el d'Aguilar (mas Parals) i el de sa Vall (mas Vidal). Va ser tan cruenta que fins i tot hi ha dos paratges a prop del Figuerar que reben el nom de "sa Desfeta" o "coll de sa Desfeta". El vessament de sang va ser el motiu pel qual el rei Jaume I "aconsellés" al senyor del castell de Vila-romà que vengués el castell a un estament religiós.
Mentrestant, el tercer dels Pere Alemany va acompanyar al rei Jaume I a la conquesta de Mallorca, dintre del grup del Baix Empordà, comandat per Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí.
Finalment, el castell de Vila-romà va ser venut al bisbe de Girona, Pere de Castellnou, l'any 1277, complint així les ordres del rei. Des d'aleshores, el castell estarà sotmès als bisbes de Girona, fins a la promulgació de la llei de Desamortització (1835-1865).
El castell havia estat la residència dels Alemany fins a la venda als bisbes de Girona. A partir d'aquest moment l'habitarà el batlle del castell i la seva família i més tard, ja al segle XVIII, serà la llar dels masovers de les terres del castell.
L'estructura del castell és ben coneguda gràcies a un inventari que es va fer l'any 1411. Tenia un pòrtic d'entrada amb un petit pati que donava pas a les diferents dependències, el celler, el rebost, dues cuines, tres cambres, una capella dedicada a Sant Antoni i les cambres anomenades "Tirboll" i "Palau", segurament destinades a acollir els bisbes o els seus representants quan visitaven el castell.
Quan hi vivien els masovers, com que l'edificació ja era precària, doncs varen construir en el seu interior un petit edifici on hi habitaven.
Cal dir, com a curiositat, que els batlles del castell, entre ells en Ramon d'Arenys, tenien fins i tot esclaus al seu servei i també cal remarcar que a la capella de Sant Antoni hi havia un pal·li de color blau amb flors de lis de color groc, o sigui, els colors de Palamós. El color blau és omnipresent en tot tipus de roba escampada per les dependències del castell, tovalloles, flassades, coixins, pavesos...

Fins aquí, s'ha vist més o menys com era el castell i la gent que l'habitava, però, res més? No hi ha res més?
El castell de Vila-romà va ser, com s'ha dit, el pal de paller per a la formació d'un poblat medieval a la vall de Bell-lloc, el primitiu Vila-romà. Més de 25 masos, 17 cases formant un barri al costat del castell, una església dedicada a Santa Maria de "Pulchroloco" i les restes d'un enigmàtic monestir, molt més antic que el castell... Aquest és el verdader valor del castell, el d'haver presidit i aixoplugat als habitants del primer poble de Vila-romà.
Segurament podríem fer córrer la imaginació i veure com era aquest primitiu poblat que emplenava tota la vall de Bell-lloc... Hi vivien més de dos cents persones, dedicades exclusivament al treball del camp, de la vinya i del bosc.
Aquest castell era doncs l'essència del primer Vila-romà.
L'any 1348 tot se'n va anar en orris... la terrible pesta negra o bubònica va invadir tot Europa causant milions de morts. Es calcula que entre una tercera part i la meitat de la població va morir. La vall de Bell-lloc va rebre de ple l'inpacte de la pesta, provocant la mort de més del 90% de la seva població, quedant pràcticament despoblada. Tant és així, que el bisbe, senyor del castell, no trobava vassalls ni pagesos per a fer-se càrrec dels masos inhabitats. Ja mai més hi haurà una població que superi les 20 persones fent estada a la vall.
Amb els anys l'entorn del castell es tornarà un lloc inhòspit i apartat, on no era estrany trobar-hi lladres i bandolers...
L'únic pol d'atracció per als habitants de Sant Joan i de Palamós, al llarg de molts anys, ha estat la devoció a Santa Maria de Bell-lloc.

Potser ha arribat l'hora de fer justícia a aquest abandó del castell de Vila-romà. S'ha de recuperar per a poder gaudir del seu encís, d'allò que representa per a Vila-romà, Sant Joan i Palamós. Vaja, és la nostra essència!!

Plataforma "Recuperem el Castell de Vila-romà"
desembre 2006