Palamos i Sant Joan

L'INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ, dins el Patronat "Francesc Eiximenis", publica cada any, des del 1981, un llibre compendi de treballs d'investigació realitzats dins l'àmbit de la comarca del Baix Empordà.
La primera junta directiva de l'Institut la varen formar: Lluís Esteva i Cruañas (president), Joan Badia i Homs (secretari) i Pere Caner i Estrany (tresorer). Com a vocales hi havia: Montserrat Darnaculleta i Poch, Josep Escortell i Cerqueda, Lluís Pallí i Buxó, Nèstor Sanchis i Guerrero i Jordi Cama i Rivas.
Sense ànim de desmerèixer a ningú, entre els col·laboradors en la publicació de treballs d'investigació, a part dels de la junta directiva, cal citar a:
Francesc Aicart i Hereu, Jaume Aymar i Ragolta, Lluís Batlle i Prats, Josep Calzada i Oliveras, Josep Clara i Resplandis, Anna Maria Corredor i Plaja, Maria Mercè Costa, Pere Gifre i Ribas, Benet Julià i Figueras, Jaume Marquès i Casanovas, Josep Maria Marquès i Planagumà, Maria Aurora Martín i Ortega, Pere Molas i Ribalta, Josep Maria Nolla, Carles Roqué i Pau, Joan Torrent i Fàbregas i Maria Vilar i Bonet.

Treball d'investigació per a demostrar que la capella de la Pietat no havia estat mai l'antiga església parroquial de Vila-romà.
Des d'antic hi havia la creença popular, compartida per tots els historiadors que havien tractat el tema, que la capella de Nostra Senyora de la Pietat era l'antiga seu de l'església parroquial de Vila-romà.
Segons les dades que figuren a les Visites Pastorals dels bisbes de Girona, a diferents testaments trobats a l'Arxiu Històric de Girona i a la informació extreta dels capbreus del 1315, 1511 i d'altres, es veu clarament que la confusió té l'origen en el canvi de nom de la capella. Fins a la segona meitat del segle XV (aproximadament cap el 1475), la capella rebia el nom de Sant Romà. Després va canviar pel de Nostra Senyora de la Pietat, conservant en el seu interior un altar dedicat a Sant Romà, La capella de Nostra Senyora de la Pietat amb dues pintures, representant escenes de la vida del sant.
Per altra part, una sentència arbitral del 1191 (ADG, Rúbriques Vermelles, núm.58), esmenta la posició de l'església de Santa Eugènia de Vila-romà, davant la riera Albi (Aubi), molt lluny de la capella de la Pietat.
Malauradament la capella va ser enrunada per a la construcció de la nova fàbrica Vincke, ara Hutchinson España, amb la passivitat de l'Ajuntament de Palamós.

Emplaçament del Palau Reial de Palamós La localització del Palau Reial de Palamós també havia estat motiu de confusió entre els historiadors que l'havien investigat. Tots ells el situaven dalt del Pedró, en un lloc que la tradició popular anomenava "el castell".
Repassant les escriptures de compra-venda de cases i terres dins el casc urbà de la vila de Palamós, en vaig trobar una, datada l'any 1429 (AHG, Notaria de Palamós, núm.510; 25-06-1429), que afrontava per llevant amb el carrer Major i per ponent amb el pati del Palau.
Reunint les dades de multitud d'escriptures de transaccions de cases i solars en aquesta zona, es pot acotar exactament la ubicació del Palau Reial. Era situat dins l'espai comprès entre la plaça del Forn, el carrer Notaries, el carrer Canó i la Planassa, precisament sobre on hi ha el bar "El Castellet".
La fúria dels turcs de l'esquadra de Barba-rossa, el 1543, va cremar i quasi enrunar l'antic palau. Sobre les seves restes ara hi ha un pati, a prop de la plaça del Forn.
Finalment cal dir que el palau o casa fortificada ja era construït abans de la fundació de la vila, segurament era l'única edificació en aquella rada anomenada "Palamors". El seu origen és ara per ara desconegut.

Josep Carreras, teixidor de lli de 76 anys, i Joan Botet, pescador de 73 anys, ambdós habitants de Palamós, es presentaren el dia 15 d'octubre de 1721 davant del notari Pere Prats i, després dels corresponents juraments, varen fer el següent testimoniatge, "... és veritat que de temps de llur record, que serà de més de 60 anys, en est país de l'Empordà, entre pesta (que Déu nos preserve) y guerras, sempre se ha estat patint; que mai hi ha hagut sis anys de pau y tranquilitat. Y assenyaladament tenen record de la guerra hi hagué fins lo any 1655 o 1656 y, després, de la guerra hi hagué en la dazena de 1660. Y després de las guerras hi ha hagudas desde 1673 fins vuy, que casi són estadas contínuas, entrant molts anys los exercits de França en lo Empurdà y fent citis de plassas, devestant lo pahís y fent contrubihir als pobles ab grans contribucions y secajant molts de aquells....".
Josep Carreras i Joan Botet fonamenten la seva declaració en dos fets molt significatius, la pesta i la guerra, com als genets que varen portar a Palamós, en concret, i a l'Empordà en general, a la ruïna total. Com a conseqüència, també es va patir molta fam i la falç de la mort va senyorejar durant molts anys la nostra vila.
La història de la vila de Palamós es coneix principalment per la informació obtinguda a partir dels pergamins i demés documents conservats a l'Arxiu Històric de Palamós, així com d'altres documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En aquest treball, basat fonamentalment en els documents deixats pels successius notaris de Palamós i en els llibres d'actes i de clavari, s'aprofundirà en els petits detalls o fets quotidians protagonitzats pels veïns de la vila, mitjançant els quals podrem comprendre i reviure una part de la seva història, precisament la més dolorosa, i segurament la menys coneguda, que varen patir els nostres avantpassats durant el període comprès entre els anys 1630 i 1750, època en què a Catalunya varen succeir tot un seguit de fets condicionants del nostre "estatus" actual envers la resta de l'Estat.
No cal fer gaire comentaris al que ens varen deixar escrit per a comprendre, en tota la seva magnitud, aquest drama. Sigui aquest treball d'investigació un homenatge al sofriment dels nostres avantpassats.

Fins aquí la transcripció de la introducció de l'article.
A la vila de Palamós, al llarg del període esmentat, varen aparèixer els quatre genets de l'Apocalipsi:
El primer genet va ser la pesta dels anys 1652 i 1653, que va causar més de 400 morts.
El segon genet fou les contínues guerres contra els francesos i els espanyols, en les que la major part de les vegades Palamós era un objectiu de primera magnitud, pel seu port i per ser plaça d'armes molt important.
El tercer genet foren els deutes acumulats per les contínues despeses en armament i per al manteniment de les tropes. Molts oficials i soldats s'allotjaven a les cases particulars. Els deutes porten a la misèria i a la fam.
El quart genet, la mort, precisament dels més dèbils: els infants i els pobres i malalts, com a conseqüència dels altres tres genets.

INVENTARI DEL CASTELL DE VILA-ROMÀ (1411)
Estudis sobre el Baix Empordà Volum núm.11 MCMXCII 12p
PERE TRIJUEQUE i FONALLERAS (1992)
ISBN: 84-604-3427-3 DL: GI-1600-1992

El castell de Vila-romà havia estat, abans del segle XIV, la residència dels senyors d'un dels dominis més importants a les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega. Ara per ara no es coneixen els seus orígens ni la data de la construcció.
L'any 1277, el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, va comprar-lo per 45.000 sous als marmessors de Pere Alemany, últim senyor d'aquesta família que el va posseir. Quan morí Pere de Castellnou, la propietat va passar als successius bisbes de Girona. El 3 dels Idus de gener de l'any 1328, el bisbe Pere d'Urrea, al permutar la titularitat de la diòcesi de Girona per la que tenia el bisbe Gascó de Montcada a Osca, va fer inventariar tots els béns de la Mitra, entre ells, el castell de Vila-romà. L'inventari fou publicat, l'any 1947, per Lluís BATLLE i PRATS als Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, dins el treball, Inventario de la Biblioteca Episcopal de Gerona y de los bienes propiedad de la Mitra en el año 1329.
Sembla ser que aquest era, fins ara, l'únic inventari conegut del castell de Vila-romà.
El senyor feudal, en aquest cas el bisbe, no cuidava personalment de l'administració dels seus dominis ni de les relacions amb els seus vassalls. Per aquesta funció nombrava procuradors i batlles de "sac". Un d'aquests batlles, Ramon d'Arenys, fou nombrat pel bisbe Berenguer de Cruïlles, l'any 1360, i entre els pactes que figuraven en l'escriptura de nominació hi ha una clàusula per la qual ell i la seva família havien de fer continua residència al castell, deixant el seu mas Arenys.
Aquesta clàusula va ser cabdal per a poder gaudir, avui dia, d'un altre inventari del castell de Vila-romà. Com és ben conegut, les Constitucions Generals de Catalunya, promulgades a Perpinyà, obligaven a la vídua a fer inventari dels béns del marit si volia tenir-los hipotecats. Aquest requisit havia de complir-se abans d'haver passat 30 dies des de la coneixença de la seva mort.
L'esmentat Ramon d'Arenys va morir l'any 1411 en una cambra del castell i, per tant, la vídua, Margarida, va haver d'inventariar tots els béns del seu marit incloent els que tenia dins el propi castell. L'inventari fou començat el dia 20 de març i l'acabaren el 27 d'abril en una casa que posseïa a Sant Joan de Palamós.
castell de Vila-romà Segons les dades aportades per l'inventari de l'any 1328 es dedueix que, en aquell moment, no l'habitava ningú de forma habitual, sinó que servia, més que res, per a emmagatzemar els productes de les tasques agràries, tals com gra, vi i oli. Encara hi havia algunes armes, ballestes principalment, i alguns escuts, segurament record del temps en què fou residència del "milites" Pere Alemany. No dóna referències del seu estat, però sí que s'esmenta que havia sofert una reparació.
En canvi, l'inventari de l'any 1411 és molt més interessant pel fet que foren anotades les coses més inversemblants i, per això, és possible treure'n una visió molt més complerta de com era i com vivien els seus habitants. Si el comparem amb l'anterior, es veu que hi ha igualment un celler, dues cuines, un graner, un rebost, el pòrtic, l'entrada i tres cambres, però s'hi ha afegit una altra edificació anomenada "Palau", amb l'entrada corresponent, i una capella dedicada a Sant Antoni i una altra cambra anomenada "Tirboll".
Entre els utensilis i altrescoses inventariades, cal esmentar com a curioses i que pressuposen que era habitat com si es tractés d'un mas qualsevol, un didal de cosidora, un pot de terra de València amb confits de "tarongines" i un altre amb dàtils confits, una ampolla amb aigua "naf", un joc de cartes, unes ulleres amb el seu estoig, un olier de vidre amb aigua d'arboç, etc.
També és interessant fer palès que la majoria de les robes portaven franges de color blau i els pavesos tenien senyals de castells i ales, un d'ells amb ales negres. Segurament l'escut d'armes del Castell era blau amb castells i ales. L'alt nivell econòmic de la família Arenys es correspon amb els tipus d'utensilis inventariats i amb el fet de tenir una esclava per les feines casolanes.

En l'article es transcriu total i literalment el contingut de l'inventari (AHG. Notaria de Palamós, núm.499; 20-03-1411).

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE PALAMÓS
Notes inèdites
Estudis sobre el Baix Empordà Volum núm.12 MCMXCIII 43p
PERE TRIJUEQUE i FONALLERAS (1993)
ISBN: 84-604-6895-X DL: GI-1413-1993

És una recopilació de dades inèdites trobades en els protocols notarials de Palamós, conservats a l'Arxiu Històric de Girona, i en diferents sèries i lligalls de l'Arxiu Diocesà de Girona.
Entre les més importants, cal esmentar que l'any 1439 s'inicien les obres de construcció del temple actual. Abans havia existit una capella, des del 1371, i una altra església petita en el mateix lloc de l'actual, que va ser desmuntada i girada del sentit original, Est-Oest, al de Nord-Sud, per problemes d'espai.
També es transcriuen els capítols o acords per a les diferents etapes de la construcció, així com s'esmenten els diferents noms que varen tenir, al llarg del temps, les capelles laterals.
Finalment cal dir que també hi ha totes les dades de la construcció de la capella Fonda, finançada pels comptes de Palamós, Ventura Fernández de Córdoba i el seu marit José de Guzman, Vélez, Ladrón de Guevara.

ELS MOLINS FARINERS DE LA BATLLIA DE PALAMÓS
Notes inèdites
Estudis sobre el Baix Empordà Volum núm.13 MCMXCIV 38p
PERE TRIJUEQUE i FONALLERAS (1994)
ISBN: 84-605-1400-5 DL: GI-1683-1994

UN PROJECTE DE CONVENT A LA PIETAT DE PALAMÓS
Estudis sobre el Baix Empordà Volum núm.14 MCMXCV 5p
PERE TRIJUEQUE i FONALLERAS (1995)
ISBN: 84-600-9216-X DL: GI-1063-1995

En el volum núm 14 dels "Estudis del Baix Empordà" es va retre un homenatge al mestre Lluís Esteva i Cruañas, mort el 16-09-1994. El mestre va ser l'ànima de les publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà i com a mostra d'afecte i record, es varen editar 27 treballs d'investigació, de la major part dels pobles del Baix Empordà.
Entre ells, hi vaig incloure una curiositat, que finalment no va ser realitat, però que com a tal, mereix la seva divulgació. Es tracta d'un projecte no realitzat de la construcció d'un convent de frares menors a l'antiga capella de la Pietat. L'escriptura dels pactes fou signada l'any 1516 a l'Arenal de Palamós, entre els jurats de la vila de Palamós i de les parròquies de Vila-romà i de Vall-llobrega i una representació dels frares menors de la ciutat de Girona.