PALAMÓS EN POESIA
COSTA BRAVA. PALAMÓS
Poema 70p
MIQUEL ROGER i CROSA (1957)
Il·lustracions de FRANCESC VIDAL i PALMADA
La
Fundació de la Vila, l'Església, Galceran de Requesens, Barbaroja,
el Convent, el pare mestre fra Miquel Llitrà, l'Esgrima (s.XVII), els
Coralers, el doctor Baltasar Soler, i molts altres personatge i temes són
desgranats per la pluma i la poesia del inigualable mestre Miquel Roger.
Cal destacar els magnícis dibuixos a pluma del pintor Francesc Vidal
Palmada.
PALAMOSINES
Cants de la Costa
Brava 35p
FREDERIC PUJULÀ i VALLÈS (1958)
Il·lustracions d'ARTEMI GRASSOT i RICART
DL: GI-61-1958
Edició
dedicada a l'autor per uns amics de les Belles Lletres i de Palamós,
en homenatge al compliment dels seus 80 anys.
POEMES
Edició a cura de l'autor 92p
JOAN ROVIRA i BASTONS (1985)
DL: B-12995-1985
Primer recull de poemes escrits pel mestre Joan Rovira Bastons. Molts dels versos d'aquest llibret havien estat reproduïts a les portades de la revista La Proa, de Palamós.
CANTS
El cant llunyà del mariner ens venia
ran de la mar, en la claror de l'alba;
totes les notes del seu plor nostàlgic
quedaren dintre teu inesborrables.
Un dolç trinar s'oïa dins l'arbreda
-un repicar argentí de fina plata-.
Quiet l'esguard, amb encantat somriure,
el cantar de l'ocell, muda, escoltaves.
Les estrofes alades dels meus versos
en la nit, prop del cor, et desgranava.
Tu seguies, absent, en l'alta volta
la blava ruta d'un estel de nacre.
El meu cant es perdé ple de tristesa,
sens joia dintre teu, sens flama encesa.
J. ROVIRA
ÍNTIMES poemes
Edició de Comercial Pujades 123p
JOAN ROVIRA i BASTONS (1988)
ISBN: 84-86600-07-3 DL: B-30865-1988
Recull de poemes escrits per l'inoblidable mestre Joan Rovira. Els versos s'esplaien en molts temes, però fan especial èmfasi en la natura, la mar, l'amor . . .
Per a conèixer millor el vessant poètic del mestre Rovira, cal llegir les portades de la revista Proa de la primera etapa, dels anys cinquanta i seixanta.
Mireu
la costa, pedra i atzavara,
un mirall blau i un aire transparent,
i un cel ple de claror que tot ho amara
amb llum meridiana i resplendent.
És nostra costa: pedra i atzavara.
El pi, sobre el penyal, al mar s'aboca,
-amb el to blau, conjuga exacte el verd-
i entre l'esberla de l'avenc, la soca
creix retorçada i busca el cel obert
i es reflexa en el mar i al mar s'aboca.
Pedra, atzavara i la verdor dels pins,
i pau que nïa en la polida platja;
veles desdibuixades mar endins,
i, ran de cingle, la verdor salvatge
de les agulles voleiants dels pins.
J. ROVIRA
PROA
Revista Mensual Organo de la Casa de Cultura, Octubre 1958
- núm.35
POEMES a Palamós
Edició a cura de l'Agrupació Sardanista Costa Brava 84p
JOSEP CASAS i BUSQUETS (1997)
Poemes i dibuixos de l'autor
DL: GI-668-1997
Recull de poesies escrites per Josep Casas al llarg dels últims anys.
L'autor no s'amaga de dir que va ser un deixeble del mestre Joan Rovira i que fins i tot va copiar-ne l'estil.
Principalment, les seves poesies tracten els temes paisatgístics, mariners i especialment els del món sardanístic a Palamós.
POESIES
Ajuntament de Palamós Col·lecció
Reculls 94p
MERCÈ MASSICH (1994)
ISBN: 84-606-1959-1 DL: GI-837-1994
L'autora va néixer a can Radó del lloc de Fonts, a Calonge. Quan tenia dos anys, la seva família es va traslladar a Sant Daniel on hi va fer estada fins que, en casar-se, va venir a viure a Palamós.
Els seus poemes tracten en sentiment els records de l'autora, les seves vivències. També hi trobem poemes que s'espaien en la natura, en la família, en l'amistat i en les celebracions de les diades tradicionals de Catalunya.
Una part important del llibre va dirigit a la seva estimada vila de Palamós.
Descripció de cinquanta espècies de peixos, de les més de cinc-centes que hi ha catalogades actualment al mar català, que habitualment trobem a la llotja o a la mateixa taula de casa.
Síntesi històrica dels últims quaranta anys d'investigacions de les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Castell, a Palamós. El poblat se situa entre l'edat del bronze i el món romà, abastant tota l'edat del ferro.
L'antic Vila-romà va acabar agregant-se a Palamós l'any 1942. Les raons?
Interessos econòmics de cacics, de vencedors de la guerra que amb el
règim franquista indignament van créixer, com ja era d'esperar.
La Guerra Civil a Palamós no va ser fàcil. Enlloc no va ser-ho,
és cert, però aquí menys. Afusellaments. Assassinats. Delacions.
Bombardeigs. Van ser sagnants les visites realitzades pels creuers enemics,
sobretot pel Canarias. Però ara parlem de Sant Joan. Dèiem que
l'excusa va ser, segons s'explica al llibre Palamós de Medir i Sapena
(1988), que Palamós oferia prestar el servei d'aigua potable a Sant Joan,
a més d'altres temes urbanístics. L'alcalde que donava aquesta
possibilitat era també membre del consell d'administració de la
companyia subministradora i gendre del seu president. Amb aquests arguments
Sant Joan va deixar de tenir una administració pròpia, però
la seva vitalitat ha sabut conservar-se pel damunt d'aquestes foteses. Les administracions,
per bé o per mal, sempre fineixen, caduquen com els iogurts, es fan agres.
